Olivera mallorquina (Pons i Gallarza)
L'OLIVERA MALLORQUINA
Conta'm, vella olivera, mentre sec alenant sobre la roca, noves del temps d'enrera que escrites veig en ta surenca soca. Jo vinc a recolzar - me a tes nuades rels, trist d'enyorança, perquè vulles tornar - me dels béns que n'he perduts sols l'esperança. Ton delicat fullatge que sota el cel blau l'embat oreja és de la pau la imatge, de tots los goigs de la ciutat enveja. Ta rama verda i blanca com cabellera d'angel t'emmantella; i a ta esqueixada branca falta, pel vent l'arrabassada estella. Quen jove i vincladissa creixes sobre el marge de la coma, xermada ta verdissa la falç del llaurador fill de Mahoma. L'àrab i sa mainada respirant - ne tes flors pel maig sortien i ta oliva escampada sos fills, per la tardor, la recollien. Ah, quin dol, escoltant - ne del corn aragonès lo toc de guerra, tallà tots brots, donant - ne empriu a l'host de la guanyada terra! I el jorn de la conquista amb llàgrimes del cor snyant sos passos, sense girar la vista, sotí, amb l'infant més xic estret als braços. Los cavalls trepitjaren dins lo solc sarraí les bruies tendres i els ferros enfonsaren de l'alqueria en les calentes cendres. Com reposava, a l'ombra, deslliurant lo baró dels durs arnesos, mentre els llebrers sens nombre jeien al sol assedegats i estesos! I de son puny volant - ne lo manyac esparver dalt tu es posava, le ingles encreuant - ne i els tendres cims dels branquillons vinclava. Quan era una alta ermita aqueix claper de trossejada runa lo místic cenobita aquí s'agenollava al clar de lluna. Al toc del monestiri mans plegadas al pit, pregàries deia, i el cel en son de deliri per lo reixat de ton ombratge veia. Ara aquí el temps enganya lo pastoret que embadalit s'atura i amb flaviol de canya gira el ramat que al comellar pastura. Mentre l'ovella tosa amb lo clapat anyell entorn apila, la cabra delitosa tos tanys novells per rosegar s'enfila. Abre amic del qui plora, dosser sagrat d'eternitat serena, jo et sento grat de l'hora que m'has aidat a conhortar ma pena. Tu al cor m'has donat força, tu apar que em tornes joventut perduda, com de t'eixuta escorça la saba n'ix que ton brancatge muda. Jo moriré i encara espolsarà el mestral ta negra oliva; res serà del que és ara, tu sobre el blau penyal romandràs viva. Josep Lluís Pons i Gallarza Enviado por juankar (06.05.2005 20:20)
Comentarios: 0 |
Las Fotos expuestas en ParaisoBalear.com, pertenecen a sus respectivos autores, que al publicar sus imágenes aceptan que estén registradas bajo Licencia Reconocimiento-No comercial-Compartir bajo la misma licencia 2.5 España License, de Creative Commons License citando al autor y a www.paraisobalear.com
Asímismo, el contenido queda sujeto a las mismas condiciones de licencia, perteneciendo al administrador de ParaisoBalear.com.
ParaisoBalear.com, declina cualquier responsabilidad porque alguno de los usuarios de la web publiquen fotos que no sean de su propiedad intelectual. Si detecta cualquier anomalía al respecto o cualquier duda, puede ponerse en CONTACTO con nosotros y la foto será inmediatamente eliminada.
Utilizamos cookies en nuestro sitio web para personalizar contenido y publicidad, proporcionar funcionalidades a las redes sociales, o analizar nuestro tráfico. Haciendo click consientes el uso de esta tecnología en nuestra web. Puedes cambiar de opinión y personalizar tu consentimiento siempre que quieras volviendo a esta web o a través de nuestro formulario de contacto. | |
I accept cookies from this site. Agree |